El "Concert del gat" és un curtmetratge d'animació de la serie Tom i Jerry, produida en Technicolor i estrenat el 22 d'abril de 1947 per Metro-Goldwin-Mayer. El curt va guanyar l'Òscar al millor curtmetratge animat de 1946. La trama gira al voltant d'un concert seriós de piano, on Tom, un virtuós del piano interperta la Rapsodia hungarsa º2 de Franz Liszt. En Jerry, que estava dormint dins el piano, es desperta bruscament i comença a dirigir a en Tom amb les mans i a fer-li la punyeta com de costum.
Fixa't, també, en els dits d'en Jerry tocant el piano, ja que estan perfectament sincronitzats amb la música.
UNITAT 1. El so i l'audició.
Què és el so?
El so és un fenòmen físic provocat per la variació de pressió sobre la pressió atmosfèrica. El so es provoca en un punt on hi ha un sòlid vibrant que provoca pressions i depressions en l'aire, de manera que origina una ona sonora que es propaga allunyant-se amb un moviment ondulatori.
El so es mesura amb una escala logarítmica la unitat de la qual és el decibel.
El so es caracterítza per una freqüència i una longitud d'ona determinades. Les ones del so es diferencïen de les del soroll perquè són constants i regulars:
La freqüència és el nombre de variacions d'ona per segon. La unitat és l'Hertz (Hz).La freqüència d'un so determina el to: un to greu és de baixa freqüència i un to agut és alta freqüència.
L'oïde humana només percep les freqüències compreses entre 20 i 20.000 Hz. Els sons inferiors a 20 s'anomenen infrasons i els superiors a 20.000 s'anomenen ultrasons
La longitud d'ona és la distància que resorre una ona en un període complet d'oscil.lació.
La relació entre les característiques de l'ona i el so és força complexa:
El To és la percepció més aguda o més greu d'una mateixa nota musical i depèn, sobretot de les freqüències d'ona.
El timbre en spermet distingir entre dos instruments musicals o entre dues veus. Aquest depèn dels harmònics, que es diferencïen visualment per la forma de l'ona.
La intensitat ens permet diferenciar entre els sons forts i dèbils.
Què és el soroll?
El soroll és un so compost de múltiples freqüències, no articulat, de certa intensitat, i que pot molestar o perjudicar a les persones. L'ona que produeix el soroll és irregular i no inconstant:
El soroll, sovint, és una apreciació subjectiva del so, ja que un mateix so pot ser considerat agradabe o desagradable depenent de la situació , de la sensibilitat o activitat de la persona receptora.
El soroll es considera un contaminan,t ja que provoca una sensacio auditiva de caràcter desagradable i que en alguns casos arriba a alterar el benestar físic i psicològic dels éssers vius.
I el silenci, és possible?
El silenci és l'absència de sensació auditiva. El silenci, però és tan important com el so, en la música, ja que sense so no es podrien fer silencis i sense silencis no hi hauria música.
Tot i això, el compositor nord.americà John Cage explica en un llibre que una vegada va entrar en una càmara anecoica (sense eco), un recinte de laboratori dissenyat per fer-hi experiments en un ambient que no es produeix cap so. Si parles a dins, tens la sensació que les paraules pesen i cauen a terra.
Cage va escoltar amb molta atenció i va arribar a la conclusió que, malgrat tot, sentia dos sons: un d'agut i un de greu. Quan va explicar-ho als científics, li van dir que el so greu provenia de la circulació de la seva pròpia sang i l'agut, del funcionament del sistema nerviós. Cage va arribar a la conclusió que el silenci no existeix.
L'Aparell auditiu
Quan les ones sonores arriben fins a nosaltres, que som els receptors o oients, les podem sentir gràcies al sentit de l'oïda. Aquest sentit es troba localitzat a l'aparell auditiu.
El sistema auditiu és, doncs, el sistema que permet l'audició.
La funció del sistema és captar i transformar ones sonores en impulsos
nerviosos. Posteriorment, aquest senyal és transportat a través del
sistema nerviós perifèric fins a ser processat en l'encèfal
que decideix quina resposta efectuar, de vegades de forma conscient i
d'altres de forma inconscient o instintiva.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21905
LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
La contaminació acústica és la contaminació que altera les condicions de so normals del medi ambient en una determinada zona. El terme fa referència al soroll (entès com a so excessiu i molest) provocat per les activitats humanes (trànsit, indústries, locals d'oci,...) i que produeix efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental
de les persones.
Si bé el soroll no s'acumula, trasllada o manté en el
temps com les altres contaminacions, també pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla.
Un informe de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), considera els 70 dB, com el límit superior desitjable.
A Espanya, s'establix com a nivell de confort acústic els 55 dB(A). Per damunt d'aquest nivell, el so resulta perniciós per al descans i la comunicació.
L'exposició prolongada a un soroll excessiu pot provocar danys,
reversibles o no, al sistema auditiu. També pot afectar l'atenció, la
irritabilitat, la fatiga i altres aspectes relacionats amb la psicologia
i el comportament dels éssers vius.
Segons estudis de la Unió Europea de 2005, 80 milions de persones estan exposats diàriament a nivells de soroll ambiental superiors a 65 dB(A) i uns altres 170 milions ho estan a nivells d'entre 55 dB(A) i 65 dB(A).
Sentir i escoltar
Sentir és només percebre els sons sense adonar-nos de què signifiquen.
Escoltar implica sentir i comprendre allò que es percep auditivament. Per exemple, davant d'una conversa, es poden donar dos comportaments: sentir el so de les paraules però no parar-hi atenció, o escoltar i compredre'n el contingut.
Sentir és un procés passiu; escoltar és un procés actiu i voluntari que ve donat pel desig de comprendre allò que sentim. L'oïda la dóna la natura, però escoltar és una cosa que s'aprèn i es cultiva.
Escoltar implica sentir i comprendre allò que es percep auditivament. Per exemple, davant d'una conversa, es poden donar dos comportaments: sentir el so de les paraules però no parar-hi atenció, o escoltar i compredre'n el contingut.
Sentir és un procés passiu; escoltar és un procés actiu i voluntari que ve donat pel desig de comprendre allò que sentim. L'oïda la dóna la natura, però escoltar és una cosa que s'aprèn i es cultiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada