dimecres, 12 de novembre de 2014

LA MÚSICA DEL RENAIXEMENT

Escolta la següent peça "Cucú, cucú, cucucucú" de Juan del Encina i segueix-la a la partitura:




El Renaixement (xv-xvl)


Se’n diu Renaixement del moviment cultural que va sorgir a Itàlia durant el segle XV i que es va estendre per tot Europa fins al segle XVI. Durant aquests anys es va donar un canvi progressiu en la manera de pensar i viure. L’art, com a manifestació cultural, també va patir modificacions.



                                       El triomf de la textura polifònica

                      Segles XI-XIV                                               Segles XV-XVI

·Arquitectura,pintura i escultura: estil gòtic                                ·Arquitectura, escultura i pintura: estil Renaixentista                 Característiques: esveltesa, brillantor i lluminositat                 Característiques:equilibri, proporció i perfecció. 

·Música: estil polifònic                                                                   ·Música: estil polifònic amb textura contrapuntística Característiques: visió vertical de la música.                             o amb textura homofònica.   


 
 











                                                                                                                                                                                                                  
                                                                                             





·Escolta la peça renaixentista d’Adriano Banchieri Contrappunto bestiale alla mente i fixa’t en les seves textures. Sabries dir quin fragment manté la independència de veus (contrapuntística) i quina tracta les veus més verticalment, donant una unitat a la peça?




 

Adriano Banchieri - Nola Fide (Contrapunto Bestiale Alla Mente) (T. Durst)




L’època renaixentista

Els artistes de l’època renaixentista consideraven que els valors medievals estaven caducats i buscaven un model social i cultural diferent. Aquest model el van trobar en els ideals clàssics (els de l’antiga Grècia i Roma), que van voler fer renéixer. D’aquí que aquesta etapa històrica s’anomeni Renaixement.




Moment històric, social i cultural

Políticament és el moment del desenvolupament de les grans monarquies europees. Socialment, acabava de néixer una burgesia incipient a les ciutats que preferia els plaers mundans i les riqueses.

Des del punt de vista cultural i artístic, van destacar artistes i pensadors innovadors. Els nous centres de producció artística eren els cercles artístics i les camerate, que eren unes acadèmies protegides pels nobles, els quals en van esdevenir grans mecenes (protectors) de les arts, i s’envoltaren d’artistes considerats genis (com ara Leonardo da Vinci).

David. Miquel Àngel
 
Leonardo da Vinci "L'home vitruvià"




Va ser una època de grans descobriments geogràfics (com ara el d’Amèrica per Colom el 1492), científics (el del sistema solar per Kepler i el de la rotació i translació de la terra per Copèrnic)i de grans invents ( la imprempta per Gutenberg el 1455) que van afavorir el desenvolupament econòmic i cultural i van fer del Renaixement uns etapa culturalment molt rica. Ideològicament durant el Renaixement serà l’ésser humà el centre d’interès(antropocentrisme). Per aquest motiu aquest moviment rep el nom d’Humanisme.





Característiques de la música renaixentista


La música del Renaixement, busca la naturalitat i la proporció en les parts d’una obra( herència de Grècia i Roma). Aquests eren els ideals de bellesa del moment. 
Les característiques musicals són:

·        . Importància del ritme. En la música instrumental, està al servei de la dansa. I en la música cantada, la música està al servei del ritme del text.

·        . Importància de la textura polifònica. Distingirem entre polifonies contrapuntístiques i polifonies homofòniques ( acords)

·       .  Predomini de la tonalitat modal

·       .  Naixement de la música instrumental pròpiament dita (independent del text).




Textures del Renaixement


Durant el renaixement els compositors seguien dos tipus de polifonia i de llenguatge amb lleis diferents: el contrapunt i l’homofonia. Les peces d’aquesta època combinen les dues textures. Al començament dominava el contrapunt, però al final d’aquesta època es tendia cada vegada més a l’homofonia.


(Escoltarem la peça Contrappunto bestial alla mente. Fixa’t en les seves textures.)




El contrapunt


“la textura del contrapunt és l’art de sobreposar dues o més melodies amb l’objectiu que evolucionin independentment o responent-se i imitant-se entre si, com si es perseguissin contínuament. Continua sent un visió horitzontal de la música”

























En el contrapunt totes les veus tenen la mateixa importància.


L’Homofonia       

“La textura homofònica és l’art de crear, a partir d’una melodia, altres veus que evolucionin simultàniament al mateix ritme. Així neix la visió vertical de la música i la música tonal”.
 












Mentre els compositors utilitzaven el contrapunt es van adonar que quan les veus evolucionaven formaven verticalment efectes sonors que podien sonar bé o no. El resultat va ser l’aparició dels acords en la textura homofònica. En l’homofonia hi ha una veu principal i d’altres secundàries. És la visió vertical de la música.


Tipus de textura contrapuntística

1.     L’Eco

És la imitació idèntica d’un fragment musical interpretat per una veu o més veus. 


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada