divendres, 6 de febrer del 2015
El Classicisme
EL CLASSICISME
(1750-1820)
El Classicisme va ser el moviment estètic posterior al Barroc i va nèixer com un canvi contrastat d'aquest. Va iniciar-se el 1750 (amb la mort de Bach) i va acabar als voltants de 1820 (amb la figura de Beethoven).
Estil Barroc Estil neoclàssic
-Realisme, dramatisme i expressivitat. .Perfecció formal.
-Exageració. .Senzillesa
-Recarregat de detalls i ornaments .Bellesa ideal i caràcter racional
-Moviment
L'època clàssica
El Classicisme, com a moviment cultural, va sorgir com a conseqüència dels grans canvis que s'estaven covant en la societat del segle XVIII. D'aquesta manera, la grandiositat i l'exuberància del barroc ja no servien per reflectir el moment que es vivia. La Il·lustració, moviment intel.lectual del moment, criticà la societat barroca i va crear una nova necessitat d'expressió: el classicisme.
Moviment històric i cultural
Políticament, la monarquia absolutista no solament continua tenint el poder absolut sobre el poble, sinó que l'exercia d'una manera exagerada, però a finals del segle XVIII, a l'anyl 1789 hi haurà la Revolució francesa on la burgesia vol desbancar la monarquia absolutista i l'aristocràcia i controlar el poder polític de la societat.
Des del punt de vista social i econòmic, va ser el moment de l'auge de la burgesia( banquers, fabricants, metges, comerciants, juristes, com a conseqüència del desenvolupament del mercantilisme i de la Revolució Industrial). Els burgesos es van convertir en els nous mecenes, en competència amb l'aristocràcia.
Amb la burgesia els compositors van començar a ser una mica més lliures respecte el període anterior.
Alguns dels grans invents de la modernitat van sorgir en aquest periode: el parallamps de Benjamin Franklin, la màquina de vapor de James Watt i el teler mecàmic de Catwright. També va ser l 'època del descobrimnet d'importants teories científiques en física i química i en biologia (Darwin).
En el camp ideològic, destacats filòsofs van escampar la llavor que va fer que germinessin revolucions socials i intel.lectuals com ara la Revolució Francesa. La Il·lustració va ser el nou moviment intel·lectual que els provocà perquè estava basat en la raó i en la crítica dels valors de la societat del barroc, i va educar a la burgesia per reclamar la igualtat de drets i oportunitats (drets humans).
Característiques de la música clàssica
-Ideal de crear música purament bella, sense propòsits concrets, només amb l'objectiu de ser tan simple, equilibrada, objectiva i harmònica com fos possible.
-Música delicada, alegre, elegant i simple.
-Perfecció racional: equilibri en el nombre de compassos, en le frases, en l'estructura (AABB, ABA, ABACA..)
-Retorn a l'estètica dels clàssics (Grècia i Roma), en part pels descobriments arqueològics que hi ha a l'època, com Pompeia i Herculà.
Característiques musicals
- El ritme és regular
- La melodia té molta importància. S'estrucutra en frases molt clares.
-La textura que predomina és l'homofonia i s'abandona el contrapunt i el baix continu (del barroc).
- S'utilitzen tonalitats fàcils.
Predomina la música instrumental en comptes de la cantada.
Importància de l'estructura
Ja hem dit que l'ideal de bellesa clàssica és la perfecció de l'estructura més que no pas el contingut (el què es vol dir). Això farà que a vegades les peces siguin massa equilibrades i els falti expressivitat..
Escolta el tercer moviment ( el minuet) de La petita serenata nocturna de Mozart.
A A B B
ab ab cb cb
L'estructura SONATA
Una estructura molt comuna que es va fer servir en aquesta època a l'hora de composar música per orquestra, és l'estructura de Sonata:
Secció 1 Secció2 Secció3
Exposició Desenvolupament Reexposició
A+B A+B
EL CLASSICISME
(1750-1820)
El Classicisme va ser el moviment estètic posterior al Barroc i va nèixer com un canvi contrastat d'aquest. Va iniciar-se el 1750 (amb la mort de Bach) i va acabar als voltants de 1820 (amb la figura de Beethoven).
Estil Barroc Estil neoclàssic
-Realisme, dramatisme i expressivitat. .Perfecció formal.
-Exageració. .Senzillesa
-Recarregat de detalls i ornaments .Bellesa ideal i caràcter racional
-Moviment
L'època clàssica
El Classicisme, com a moviment cultural, va sorgir com a conseqüència dels grans canvis que s'estaven covant en la societat del segle XVIII. D'aquesta manera, la grandiositat i l'exuberància del barroc ja no servien per reflectir el moment que es vivia. La Il·lustració, moviment intel.lectual del moment, criticà la societat barroca i va crear una nova necessitat d'expressió: el classicisme.
Moviment històric i cultural
Políticament, la monarquia absolutista no solament continua tenint el poder absolut sobre el poble, sinó que l'exercia d'una manera exagerada, però a finals del segle XVIII, a l'anyl 1789 hi haurà la Revolució francesa on la burgesia vol desbancar la monarquia absolutista i l'aristocràcia i controlar el poder polític de la societat.
Des del punt de vista social i econòmic, va ser el moment de l'auge de la burgesia( banquers, fabricants, metges, comerciants, juristes, com a conseqüència del desenvolupament del mercantilisme i de la Revolució Industrial). Els burgesos es van convertir en els nous mecenes, en competència amb l'aristocràcia.
Amb la burgesia els compositors van començar a ser una mica més lliures respecte el període anterior.
Alguns dels grans invents de la modernitat van sorgir en aquest periode: el parallamps de Benjamin Franklin, la màquina de vapor de James Watt i el teler mecàmic de Catwright. També va ser l 'època del descobrimnet d'importants teories científiques en física i química i en biologia (Darwin).
En el camp ideològic, destacats filòsofs van escampar la llavor que va fer que germinessin revolucions socials i intel.lectuals com ara la Revolució Francesa. La Il·lustració va ser el nou moviment intel·lectual que els provocà perquè estava basat en la raó i en la crítica dels valors de la societat del barroc, i va educar a la burgesia per reclamar la igualtat de drets i oportunitats (drets humans).
Característiques de la música clàssica
-Ideal de crear música purament bella, sense propòsits concrets, només amb l'objectiu de ser tan simple, equilibrada, objectiva i harmònica com fos possible.
-Música delicada, alegre, elegant i simple.
-Perfecció racional: equilibri en el nombre de compassos, en le frases, en l'estructura (AABB, ABA, ABACA..)
-Retorn a l'estètica dels clàssics (Grècia i Roma), en part pels descobriments arqueològics que hi ha a l'època, com Pompeia i Herculà.
Característiques musicals
- El ritme és regular
- La melodia té molta importància. S'estrucutra en frases molt clares.
-La textura que predomina és l'homofonia i s'abandona el contrapunt i el baix continu (del barroc).
- S'utilitzen tonalitats fàcils.
Predomina la música instrumental en comptes de la cantada.
Importància de l'estructura
Ja hem dit que l'ideal de bellesa clàssica és la perfecció de l'estructura més que no pas el contingut (el què es vol dir). Això farà que a vegades les peces siguin massa equilibrades i els falti expressivitat..
Escolta el tercer moviment ( el minuet) de La petita serenata nocturna de Mozart.
A A B B
ab ab cb cb
L'estructura SONATA
Una estructura molt comuna que es va fer servir en aquesta època a l'hora de composar música per orquestra, és l'estructura de Sonata:
Secció 1 Secció2 Secció3
Exposició Desenvolupament Reexposició
A+B A+B
dimecres, 28 de gener del 2015
Aquesta és la canço Vois sur ton chemin de la pel.lícula Els nois del cor, que aquests dies estem interpretant a classe.
dijous, 22 de gener del 2015
Un tema conegudíssim de l'època del Barroc és el Cànon de Pachelbel. Escolta'l que segur que l'has sentit més d'una vegada:
Fixa't ara amb la versió que, amb molt de sentit de l'humor, ha fet Rob Paravonian del Cànon de Pachelbel:
Fixa't ara amb la versió que, amb molt de sentit de l'humor, ha fet Rob Paravonian del Cànon de Pachelbel:
dimecres, 14 de gener del 2015
EL
BARROC
(1600-1750)
El
Barroc és el moviment artístic que va tenir al llarg dels segles
XVII i XVIII. En música, es considera que comença amb l'estrena de
la primera òpera (1600) i acaba amb la mort de Johann S. Bach
(1750).
Fixa't amb les
diferències existents en aquestes dues imatges, la primera del
Renaixement i la segona del Barroc:
En
la pintura es reflecteix molt clarament la diferència del tractament
de l'expressió humana en l'època renaixentista i en l'època
barroca. Esbrina quines característiques podem observar en l'una i
en l'altra.
L'època
barroca
L'art
barroc exaltà i donà suport a l'absolutisme reial, és a dir, a la
concentració de tots els poders en la figura d'un rei o monarca, i
al poder de l'Església.
Moment
històric, social i cultural
Políticament, el poder de les monarquies es va enfortir de tal manera que es creia que el poder del rei tenia un origen diví. Socialment, hi havia tres grups socials o estaments: la noblesa, el clergat i el poble, dels quals la noblesa i el clergat n'eren els més privilegiats.
Econòmicament, es va imposar el mercantilisme, segons el qual l'estat intentava acumular els metalls preciosos (or, plata, estany, etc.) i emmagatzemar els diners guanyats amb la venda d'aquests metalls en arques reials.
Científicament, es van continuar els avenços com en l'època de Kepler i Copèrnic. Per exemple, Galileu descobrí la teoria de la gravetat, entre altres, però morí sense formular-la matemàticament; la fòrmula la va trobar Newton.
Característiques de la música barroca
Característiques estètiques
- Tendècia a l'expressionisme, és a dir, a la manifestació de la realitat de forma exagerada.
- Dramatisme, és a dir, presència dels sentiments dramàtics en l'obra musical mitjançant els elemenst següents:
- Contrastos entre plans sonors (entre l'orquestra tutti, i un grup de solistes concertino i el solista solo).
-Contrastos dinàmics
-Contrastos de tempo
-Contrastos tímbrics
- Importància de la força emotiva de la paraula en la música vocal, donant una visió de la música il·lumitada, grandiosa i colossal
dilluns, 8 de desembre del 2014
Aquí és nadal i estic content
perquè se m'han trencat les ales
i la cadència del meu temps
diria que no m'atabala
Aquí és nadal i estic content
perquè se m'ha acabat l'eufòria
i tot el que volia fer
no ho tindré si no m'ho tornes
Aquí és nadal i estic content
perquè he perdut totes les ganes
i els sopars amb els amics
m'aporten més que deu nadales
Aquí és nadal i estic content
perquè m'atrauen les maneres
deixant de banda els no-sé-què
i confessions a cau d'orella
Aquí és nadal i estic content
perquè anar fent ja no és l'idea
i coneixent-me tan intens
no buidaré les hores tendres
Aquí és nadal i estic content
perquè el caliu no se'ns atura
la bogeria que hem après
ens fa tossir com una mula
La Nadala d'"El Caganer"
(Tots)
Sha-la-la-la…
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
Sha-la-la-la…
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
1-(Albert Pla)
En un pessebre hi
ha d’haver-hi: el nen Jesús i Sant Josep.
També la Verge
Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.
(Tots)
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
2-(Gerard
Quintana)
Hi ha d’haver-hi
escorça i molsa i un poblet ben nevadet
i un riu de paper
de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc!
(Tots)
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
3-(Estopa)
En un pessebre hi
ha d’haver-hi: tres gallines i un ferrer,
un ramat de cabres
soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’infern!
(Tots)
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
4-(Manel)
Agafeu la
cartolina retalleu un cel inmens i afegiu-li unes estrelles.
Els que no tingueu
llumetes hi podran posar gomets!
(Tots)
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
5-(Joan Miquel
Oliver)
També ha d’haver
tres Reis amb tres patges, tres camells
que venen des de
l’orient, carregats porten presents: que bé ens ho passarem!
(Tots)
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
Però sobretot hi
ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
6-(Quimi Portet)
Al pessebre hi ha
d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep
i si no hi ha
tamboret, que el pobret s’estigui dret!
(Tots)
No us en oblideu
mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi
ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!
No us en oblideu
mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
en un pessebre hi
ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!
Sha-la-la-la…
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.
Sha-la-la-la…
Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

.jpg)

