divendres, 6 de febrer del 2015

TOQUEM EL DJEMBÉ



El Classicisme

                         EL CLASSICISME
                            (1750-1820)

El Classicisme va ser el moviment estètic posterior al Barroc i va nèixer com un canvi contrastat d'aquest. Va iniciar-se el 1750 (amb la mort de Bach) i va acabar als voltants de 1820 (amb la figura de Beethoven).




 Estil Barroc                                                                                     Estil neoclàssic
-Realisme, dramatisme i expressivitat.                                      .Perfecció formal.
-Exageració.                                                                                   .Senzillesa
-Recarregat de detalls i ornaments                                             .Bellesa ideal i caràcter racional
-Moviment 


 


















L'època clàssica 
El Classicisme, com a moviment cultural, va sorgir com a conseqüència dels grans canvis que s'estaven covant en la societat del segle XVIII. D'aquesta manera, la grandiositat i l'exuberància del barroc ja no servien per reflectir el moment que es vivia. La Il·lustració, moviment intel.lectual del moment, criticà la societat barroca i va crear una nova necessitat d'expressió: el classicisme.

Moviment històric i cultural  

Políticament, la monarquia absolutista no solament continua tenint el poder absolut sobre el poble, sinó que l'exercia d'una manera exagerada, però a finals del segle XVIII, a l'anyl 1789 hi haurà la Revolució francesa on la burgesia vol desbancar la monarquia absolutista i l'aristocràcia i controlar el poder polític de la societat.

Des del punt de vista social i econòmic, va ser el moment de l'auge de la burgesia( banquers, fabricants, metges, comerciants, juristes, com a conseqüència del desenvolupament del mercantilisme i de la Revolució Industrial). Els burgesos es van convertir en els nous mecenes, en competència amb l'aristocràcia. 

Amb la burgesia els compositors van començar a ser una mica més lliures respecte el període anterior.
Alguns dels grans invents de la modernitat van sorgir en aquest periode: el parallamps de Benjamin Franklin, la màquina de vapor de James Watt i el teler mecàmic de Catwright. També va ser l 'època del descobrimnet d'importants teories científiques en física i química i en biologia (Darwin).

En el camp ideològic, destacats filòsofs van escampar la llavor que va fer que germinessin revolucions socials i intel.lectuals com ara la Revolució Francesa. La Il·lustració va ser el nou moviment intel·lectual que els provocà perquè estava basat en la raó i en la crítica dels valors de la societat del barroc, i va educar a la burgesia per reclamar la igualtat de drets i oportunitats (drets humans).


Característiques de la música clàssica 

-Ideal de crear música purament bella, sense propòsits concrets, només amb l'objectiu de ser tan simple, equilibrada, objectiva i harmònica com fos possible.

-Música delicada, alegre, elegant i simple.

-Perfecció racional: equilibri en el nombre de compassos, en le frases, en l'estructura (AABB, ABA, ABACA..)

-Retorn a l'estètica dels clàssics (Grècia i Roma), en part pels descobriments arqueològics que hi ha a l'època, com Pompeia i Herculà.

Característiques musicals

 - El ritme és regular
 - La melodia té molta importància. S'estrucutra en frases molt clares.
 -La textura que predomina és l'homofonia i s'abandona el contrapunt i el baix continu (del barroc).
 - S'utilitzen tonalitats fàcils.
Predomina la música instrumental en comptes de la cantada.


Importància de l'estructura

Ja hem dit que l'ideal de bellesa clàssica és la perfecció de l'estructura més que no pas el contingut (el què es vol dir). Això farà que a vegades les peces siguin massa equilibrades i els falti expressivitat..

Escolta el tercer moviment ( el minuet) de La petita serenata nocturna de Mozart.

A       A       B       B
ab   ab        cb     cb






L'estructura SONATA

Una estructura molt comuna que es va fer servir en aquesta època a l'hora de composar música per orquestra, és l'estructura de Sonata:

Secció 1                                         Secció2                                          Secció3
Exposició                                        Desenvolupament                         Reexposició
A+B                                                                                                          A+B


 

dimecres, 28 de gener del 2015

Aquesta és la canço Vois sur ton chemin de la pel.lícula Els nois del cor, que aquests dies estem interpretant a classe.


dijous, 22 de gener del 2015

Un tema conegudíssim de l'època del Barroc és el Cànon de Pachelbel. Escolta'l que segur que l'has sentit més d'una vegada:




Fixa't ara amb la versió que, amb molt de sentit de l'humor, ha fet Rob Paravonian del Cànon de Pachelbel:

dimecres, 14 de gener del 2015


                                                          EL BARROC
                                                                (1600-1750)

El Barroc és el moviment artístic que va tenir al llarg dels segles XVII i XVIII. En música, es considera que comença amb l'estrena de la primera òpera (1600) i acaba amb la mort de Johann S. Bach (1750).


Fixa't amb les diferències existents en aquestes dues imatges, la primera del Renaixement i la segona del Barroc:


 















 
En la pintura es reflecteix molt clarament la diferència del tractament de l'expressió humana en l'època renaixentista i en l'època barroca. Esbrina quines característiques podem observar en l'una i en l'altra.



L'època barroca

L'art barroc exaltà i donà suport a l'absolutisme reial, és a dir, a la concentració de tots els poders en la figura d'un rei o monarca, i al poder de l'Església.

Moment històric, social i cultural


 Políticament, el poder de les monarquies es va enfortir de tal manera que es creia que el poder del rei tenia un origen diví. Socialment, hi havia tres grups socials o estaments: la noblesa, el clergat i el poble, dels quals la noblesa i el clergat n'eren els més privilegiats.
  Econòmicament, es va imposar el mercantilisme, segons el qual l'estat intentava acumular els metalls preciosos (or, plata, estany, etc.) i emmagatzemar els diners guanyats amb la venda d'aquests metalls en arques reials.

 Científicament, es van continuar els avenços com en l'època de Kepler i Copèrnic. Per exemple, Galileu descobrí la teoria de la gravetat, entre altres, però morí sense formular-la matemàticament; la fòrmula la va trobar Newton.

Característiques de la música barroca

Característiques estètiques

 
 - Tendècia a l'expressionisme, és a dir, a la manifestació de la realitat de forma exagerada.
 - Dramatisme, és a dir, presència dels sentiments dramàtics en l'obra musical mitjançant els elemenst següents:
 - Contrastos entre plans sonors (entre l'orquestra tutti, i un grup de solistes concertino i el solista solo).
 -Contrastos dinàmics
 -Contrastos de tempo
 -Contrastos tímbrics
 - Importància de la força emotiva de la paraula en la música vocal, donant una visió de la música il·lumitada, grandiosa i colossal




dilluns, 8 de desembre del 2014

"Aquí és Nadal i estic content" La Pegatina

Aquesta és la Nadala que anirem practicant aquests dies.













 Aquí és nadal i estic content
perquè se m'han trencat les ales
i la cadència del meu temps
diria que no m'atabala

Aquí és nadal i estic content
perquè se m'ha acabat l'eufòria
i tot el que volia fer
no ho tindré si no m'ho tornes

Aquí és nadal i estic content
perquè he perdut totes les ganes
i els sopars amb els amics
m'aporten més que deu nadales

Aquí és nadal i estic content
perquè m'atrauen les maneres
deixant de banda els no-sé-què
i confessions a cau d'orella

Aquí és nadal i estic content
perquè anar fent ja no és l'idea
i coneixent-me tan intens
no buidaré les hores tendres

Aquí és nadal i estic content
perquè el caliu no se'ns atura
la bogeria que hem après
ens fa tossir com una mula


La Nadala d'"El Caganer"







Lletra de “El Caganer”

    (Tots)
    Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.
    Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la lai la.

    1-(Albert Pla)
    En un pessebre hi ha d’haver-hi: el nen Jesús i Sant Josep.
    També la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet.

    (Tots)
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

    2-(Gerard Quintana)
    Hi ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet ben nevadet
    i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc!

    (Tots)
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

    3-(Estopa)
    En un pessebre hi ha d’haver-hi: tres gallines i un ferrer,
    un ramat de cabres soltes i una iaia castanyera i un dimoni dins l’infern!

    (Tots)
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

    4-(Manel)
    Agafeu la cartolina retalleu un cel inmens i afegiu-li unes estrelles.
    Els que no tingueu llumetes hi podran posar gomets!

    (Tots)
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

    5-(Joan Miquel Oliver)
    També ha d’haver tres Reis amb tres patges, tres camells
    que venen des de l’orient, carregats porten presents: que bé ens ho passarem!

    (Tots)
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!
    Però sobretot hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer!

    6-(Quimi Portet)
    Al pessebre hi ha d’haver, ha d’haver-hi un tamboret perquè hi segui Sant Josep
    i si no hi ha tamboret, que el pobret s’estigui dret!

    (Tots)
    No us en oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
    en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!
    No us en oblideu mai més que en un pessebre hi ha d’haver,
    en un pessebre hi ha d’haver: hi ha d’haver-hi un caganer!
    Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.
    Sha-la-la-la… Sha-la-la-la… Sha-la-la-la la la.