EL JAZZ

Avui en dia tenim un gran quantitat de música moderna molta de la qual té els seus orígens en el jazz o en el rock.

Actualment s’anomena música moderna tota aquella música que no és ni històrica ni culta.

Les arrels del jazz

De la música dels negres transportats com a esclaus als Estats Units d’Amèrica van sorgir els quatre primers estils de música que han estat les arrels del jazz.

.WORK SONGS (CANTS DE TREBALL)

Són les cançons que els esclaus negres cantaven mentre treballaven recollint cotó o fent treballs forçats. Per tant serveixen per fer més suportables les dures condicions de treball.

Línia melòdica independent del ritme. Ritme marcat amb el peu o amb els instrument de treball. S’improvisa. Frases estructurades en pregunta-resposta.

Els instruments són la veu humana i les eines de treball

.GOSPEL SONGS -ESPIRITUALS NEGRES.

El gospel són cançons de tema religiós que les comunitats negres cantaven a les esglésies protestants.Ritme swing que es marca balancejant-se. Veu de falset del predicador (tendència cap al soprano) com a forma de virilitat exaltada.

Les lletres dels espirituals negres, es canvi, estan fortament inspirades en els problemes socials, mentre que les dels gospels eren més optimistes, alegres i extravertides.

La seva funció és o bé lloar a Déu o fer crítica social. Té estructura de pregunta-resposta.

Audició Nobody knows. (espiritual negre)

.BLUES

La temàtica del Blues és la tristesa davant la situació social dels afroamericans. Lletres que reflecteixen situacions de la vida quotidiana.

Les melodies són melancòliques i es basen en l’escala dels blues (les blue notes. Tenen un tempo lent i les frases comencen fort i acaben febles. S’improvisa.

S’utilitza la veu humana, l’harmònica i la guitarra ( més tard s’hi va afegir el piano i altres instruments).

Audició Birks works blues.

.RAGTIME

Es tracta de música instrumental, sense text. El nom prové del terme ragged time, que vol dir, temps estripat.

Peces només tocades amb piano sol, en les quals les melodies (mà dreta) són sincopades i contrasten amb el baix (mà esquerra del piano)de ritme simple en compàs binari. Aquí no hi ha improvisació.

Aquesta música entretenia i podia ser ballada.

Audició ragtime The enterteiner d’Scott Joplin.

EL JAZZ

Cap a finals del segle XX ja podem parlar del naixement del jazz com a estil propi. Tot i que en la seva evolució sorgiran molts estils diferents dins del jazz,es pot definir així:

-Influència de la música africana en el ritme i la improvisació:

Utilitza el compàs quaternari(4/4) i s’accentuen els temps dèbils ( el 2 i el 4).

Utilitza síncopes

Frases amb estructura de pregunta i resposta

S’improvisa

Unió de música i ball.

-Influència europea:

Les funcions tonals de tònica, subdominant, dominant.

Els combos i les big bands del jazz són agrupacions instrumentals que tenen influència de la música de cambra clàssica europea.

Quan es parla de jazz cal remetre’s als diferents estils que l’han anant conformant al llarg de la història. Fets com ara les guerres, la llei seca, el gangsterisme van provocar que molts músics haguéssin de canviar de ciutat sovint (de Nova Orleans a Chicago, de Chicago a Nova York i Kansas city) i van permetre que poguessin incorporar a la música diferents influències que rebien d’arreu dels Estats Units.

ESTIL NOVA ORLEANS (1900)

Cap a finals del segle XIX Nova Orleans era una ciutat portuària que va estar sota la influència espanyola i francesa durant molt de temps, on es donava una confluència de pobles, races i cultures extraordinària.

 En els bars, salons i tavernes, els músics negres començaren a experimentar aquest jazz (Nova Orleans) i alguns músics blancs s’incorporaren a aquest estil donant-li un nou aire que es coneix com a dixieland, Els dos estils es caracteritzen per:

-Els temes eren melòdics.

-Era estil hot, apassionat i molt expressiu

Utilitzaven combos, que eren agrupacions instrumentals reduïdes de tres instruments melòdics( trompeta, trombó i clarinet) i quatre d’acompanyament ( contrabaix, bateria, banjo i a vegades un piano).

Audició: Shreveport stomp de Jerry Roll Morton

ESTIL CHICAGO (1920)

A causa de la primera Guerra mundial, es van tancar molts locals que hi havia a Nova Orleans on tocaven els músics negres, ja que era port de guerra i la moral dels soldats perillava en aquells locals. El conseqüència, els músics van haver d’emigrar a Chicago per sobreviure. Les característiques d’aquest estil són:

. Donen més importància al solista que al conjunt.

.És estil cool, més serè, tranquil i cerebral.

Audició Black and blue Louis Armstrong

ESTIL SWING (1930)

A Chicago els gàngsters i els assassinats provocaren que la policia tanqués bars i locals jazzístics, i que molts músics es quedessin a l’atur. Alguns van canviar d’ofici mentre que d’altres emigraren a Nova York. Els barris de Harlem, Broadway i el Greenwich Village, els tres grans barris de Nova York, es convertiren en el centre de la producció musical de jazz del moment. 

Les característiques d’aquest estil són:

.Ús de riffs

.Ritme swing

.Es tocava en Bog band ( ja no en combos com els estils anteriors). Agrupacions que tenien dues seccions de vent-metall una de vent-fusta i una secció rítmica.

.Els temes són totalment instrumentals, sense improvisació.

.Es balla

Audició de The mooche de Duke Ellington


EL BE-BOP:ESTIL NOU JAZZ (1940)

Neix del convenciment que l'harmonia del jazz havia exhaurit les seves possibilitats. Van voler fer un canvi profund intentant desmarcar-se totalment de la influència del blues i del jazz clàssic. Coma a conseqüència sorgí un nou jazz que es caracteritzà pel següent:
.Harmonies dissonants.
.Falta de continuïtat en la pulsació
.Substitució de les big bands per combos
.Virtuosisme tècnic
.El tema només s'interpreta al començament i al final de la peça; al mig és un conjunt de solos .improvisats i molt ràpids.
.Música que no es balla, només s'escolta. 

Músics estacats: Dizzi Gillespie, Charlie Parker, Thelonius Monk.

Audició:52nd street theme Dizzy Gillespie


EL ROCK

Als anys 50 apareix el Rock'n roll a EUA.
Aquest estil de música prové del boogie-woogie i utilitza una harmonia fàcil de tònica, dominant i subdominant, i s'accentuen per primera vegada els accents forts (el primer i el tercer temps).

Aquesta música es podia ballar.
Músics importants: Elvis Presley, Fats Domino, Chuck Berry, Bill Haleey, Jerry Lee Lewis. 

Audició de Bill Haley and His Comets Rock around the clock

Al llarg dels anys seixanta va néixer un estil de música fruït de la convivència del boogie-woogie, rhythm and blues i el rock'n roll: El rock.
Durant els anys 50 Bill Haley i Elvis Presley (rockers blancs) foren els protagonistes del rock and roll, comunicant a través de la seva música el mateixque havia comunicat el rhythm and blues: la crítica a les actituds convencionals i conservadores de la societat nord-americana.
 El rock continuà en aquesta línia, però mentre el rock and roll va resultar atractiu per tota mena de públic (blanc, negre, urbà, rural) el rock ha estat sempre socialment vinculat a la joventut blanca urbana i de classe mitjana de la societat europea i nord.americana.

Carcterístiques de la música rock:

-Segueix l'estructura harmònica del blues:tònica, subdominant i dominant.
-Pren l'escala del blues
-La guitarra elèctrica és l'instrument principal
-Les lletres solen ser personals o polítics 

EL POP-ROCK (ANYS SEIXANTA)

Quan el rock 'n roll es va popularitzar, va néixer el pop rock, un nou estil musical que es caracteritzà per mantenir accents del swing, l'estructuradel blues i algunes melodies senzilles; la música resultant era una música fàcil que la va fer molt popular.

Trobem els Beatles i els Rolling Stones com a grans representants d'aquest estil.

Els Beatles seguiren l'estil del rock'n roll i amb la seva música, reflectiren en el seu moment els problemes d'un sector de la joventut, els quals adoptaren una nova manera de vestir i de pentinar-se, seguint els seus ídols. Posteriorment fomentaren el moviment beat.

Els Rolling Stones també seguiren l'estil del rock'n roll però amb una actitud inconformista i crítica..

Cap al final dels anys seixanta dominà un rock més dur en el qual hi sobresortiren Jimi Hendrix i Janis Joplin.

Audicions:

Brown Sugar Rolling Stones
Move over Janis Joplin
Get Back Beatles

 

EL ROMANTICISME

                 (1820-1900)

 A partir de 1820 l'ideal estètic canvià i , en contrast amb el classicisme, sorgí el moviment romàntic (1820-1900). El Romanticisme va ser un estil que va tenir tres arts dominants: la música, la literatura i la pintura.


Compara aquestes dues imatges , la primera forma part del Classicisme , és ed J-L- Davis i la segona i tercera són del romanticisme, una de Turner i l'altra de Délacroix:

El jurament dels Horacis. J.L.David

La llibertat guiant al poble. Délacroix.

Rain, steam and speed. The great western Rail. Turner.

L'època romàntica

Cap als anys 1820-1830, a Alemanya va aparèixer un nou moviment cultural: el romanticisme. El músic romàntic trencà amb totes les normes del classicisme perquè el trobava fred i antiquat, i així fomentarà la capacitat expressiva de l'art del segle XX amb nous valors, com ara l'individualisme, l'expressió dels sentiments i la llibertat creadora.

Moment històric, social i cultural

Políticament, els països que van vèncer Napoleó van voler restaurar la monarquia absolutista, però la burgesia, que hi estava en contra, va organitzar diversos alçaments que van desembocar en les anomenades revolucions burgeses (hereves de la revolució francesa). Les principals insurreccions revolucionàries es van esdevenir el 1820 a Espanya, el 1830 a França i el 1848 a França, Itàlia i a gairebé tota l'Europa central. Els moviments revolucionaris de 1848 tenien en comú el rebuig als règims autoritaris i l'exaltació del sentiment nacional.

Socialment, es van consolidar pràcticament les idees de la Revolució Francesa: la burgesia va triomfar sobre la noblesa.

Econòmicament, Europa es desenvoluparà a nivell industrial, van començar les primeres acumulacions de capital fruit de la Revolució Industrials i del mercantilisme.

Científicament, es produïren molts avenços: en el camp de la medicina (Louis Pasteur, amb la penicilina) i en camp de la tècnica (Thomas Edison amb la bombeta i els germans Lumière amb el cine).

Característiques de la música romàntica 
Característiques estètiques

La música és un mitjà  per expressar els sentiments més íntims de l'ésser humà i per fugir de la realitat revolucionària del moment. Els sentiments del cor ( l'amor, la tendresa, la bondat, però també l'odi, la mort o la crueltat), juntament amb els sentiments nacionals, foren els temes principals de la música romàntica.
La font d'inspiració és el món interior i les èpoques passades i terres exòtiques i llegendàries, com ara l'Edat  Mitjana . Es pot afirmar que la gran font d'inspiració dels artistes romàntics va ser la natura.
El contingut prevalia per sobre de la forma; aquesta última gairebé va desaparèixer per donar pas als sentiments dels músics.

Característiques musicals

-El ritme era més lliure i depenia dels sentiments momentanis del compositor. Aparegué el tempo rubato, és a dir, els canvis rítmics que avancen o retrocedeixen el tempo del compàs.
-La melodia era l'element més important, i moltes vegades s'inspirava en melodies populars.
-El timbre de l'orquestra es va enriquir enormement. Això va ser possible gràcies als avenços tècnics dels instruments .La orquestra augmenta considerablement. Apareix l'orquestra simfònica (pot arribar a tenir 100 músics).
-L'homofonia serà la textura més utilitzada. Noves harmonies i cromatismes.
-Les formes racionals clàssiques es deixen de fer servir.

Escolta  La sinfonia El destí de Beethoven
Escolta la simfonia n.101 de Haydn
Escolta la simfonia n8 en si menor de Schubert

La música la servei de l'expressió 

 Si la música durant l'època clàssica estava al servei de la claredat i la perfecció formal, durant el romanticisme estava al servei dels sentiments apassionats de l'home o la dona romàntics.

Melodia acompanyada molt expressiva

L'intèrpret, per indicació del compositor, utilitza la tècnica del tempo rubato, que consistia a tenir llibertat de tempo (pot accelerar o retardar la pulsació en aquells fragments musicals més expressius i apassionats.

Escolta el Vals op.64.1, Vals del minut de Frederic Chopin.
Escolta l'Estudi num 1 op.25 de Chopin.

Els cromatismes

Els cromatismes (notes que no pertanyen a la tonalitat) són molt utilitzats en el romanticisme coma notes de pas o com a dissonàncies que creen tensió. tenen l'objectiu de formar un ambient sonor suggeridor i sentimental. Els fan servir tant en la melodia principal com en les d'acompanyament.

Formes musicals Instrumentals

Per a piano:
-Sonates.
-Obres breus de caràcter lliure (poloneses, masurques, valsos i rapsòdies, nocturns, preludis, estudis....

Compositors: Chopin, Liszt, Schumann, Brahmns, Mendelsson...


Escolta el Nocturn núm 2 en mi bemoll major de Chopin

Per a orquestra:
-Concert solista:  Són peces per orquestra on un piano o un violí fan de solistes.

-Simfonia: Són peces per tota una orquestra sinfònica, però no hi ha solista.

-Poema simfònic: és com una simfonia però segueix un argument.

Concert per a violí en mi menor de Mendelsson
Simfonia núm 8 "La inacabada" de Franz Schubert
Marxa nupcial del poema simfònic Somni d'una mit d'estiu de Mendelssohn 


FORMES VOCALS( CANTADES)

Lied
És una composició breu formada per un poema per a solista vocal (home o dona) i piano. La música i la poesia van molt lligades, ja que amdues poden expressar els sentiments apassionadament.

Llegeix el següent fragment de lied de F. Schubert Standchen núm.4 (Serenata):

Suaument els meus cants surten de mi

cap a tu, a la nit;

vine al bosc silenciós,

estimada, vine cap a mi.

Murmuren les fines copes dels arbres

a la llum de la lluna (bis),

a la gelosia de l'envejós traidor.

No temis, encant, no temis. (bis)

Escoltes els cants dels rossinyols?

Ah t'imploren

amb els seus plors,

imploren per mi. 

Escolta el lied Standchen (serenta) de Schubert.

Els compositors més significatius de lied són R.Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms...


Escolta el lied de Franz Schubert Serenata núm. 4

Òpera

L'òpera és un drama cantat, acompanyat per l'orquestra i representat en un escenari. Durant el romanticisme va aconseguir el seu màxim esplendor, ja que tant la veu com l'orquestra es van poder deixar anar per expressar els sentiments. Itàlia (on nasqué) i Alemanya van ser les reines de l'òpera romàntica.

Els compositors més significatius d'òperes són:
Italians: G. Rossini, G Verdi, G. Puccini, g. Donizetti, 
Alemanys:R. Wagner
França: Bizet
Espanya: Ramon Carnicer

Escolta el fragment del Brindis de l'òpera italiana La traviata de Giuseppe Verdi

DJEMBÉ

Continuem practicant els ritmes amb el djembé. Avui, abans de començar ens escoltarem el següent vídeo:

TOQUEM EL DJEMBÉ

El Classicisme

                         EL CLASSICISME
                            (1750-1820)

El Classicisme va ser el moviment estètic posterior al Barroc i va nèixer com un canvi contrastat d'aquest. Va iniciar-se el 1750 (amb la mort de Bach) i va acabar als voltants de 1820 (amb la figura de Beethoven).




 Estil Barroc                                                                                     Estil neoclàssic
-Realisme, dramatisme i expressivitat.                                      .Perfecció formal.
-Exageració.                                                                                   .Senzillesa
-Recarregat de detalls i ornaments                                             .Bellesa ideal i caràcter racional
-Moviment 

 


















L'època clàssica 
El Classicisme, com a moviment cultural, va sorgir com a conseqüència dels grans canvis que s'estaven covant en la societat del segle XVIII. D'aquesta manera, la grandiositat i l'exuberància del barroc ja no servien per reflectir el moment que es vivia. La Il·lustració, moviment intel.lectual del moment, criticà la societat barroca i va crear una nova necessitat d'expressió: el classicisme.

Moviment històric i cultural  

Políticament, la monarquia absolutista no solament continua tenint el poder absolut sobre el poble, sinó que l'exercia d'una manera exagerada, però a finals del segle XVIII, a l'anyl 1789 hi haurà la Revolució francesa on la burgesia vol desbancar la monarquia absolutista i l'aristocràcia i controlar el poder polític de la societat.

Des del punt de vista social i econòmic, va ser el moment de l'auge de la burgesia( banquers, fabricants, metges, comerciants, juristes, com a conseqüència del desenvolupament del mercantilisme i de la Revolució Industrial). Els burgesos es van convertir en els nous mecenes, en competència amb l'aristocràcia. 

Amb la burgesia els compositors van començar a ser una mica més lliures respecte el període anterior.
Alguns dels grans invents de la modernitat van sorgir en aquest periode: el parallamps de Benjamin Franklin, la màquina de vapor de James Watt i el teler mecàmic de Catwright. També va ser l 'època del descobrimnet d'importants teories científiques en física i química i en biologia (Darwin).

En el camp ideològic, destacats filòsofs van escampar la llavor que va fer que germinessin revolucions socials i intel.lectuals com ara la Revolució Francesa. La Il·lustració va ser el nou moviment intel·lectual que els provocà perquè estava basat en la raó i en la crítica dels valors de la societat del barroc, i va educar a la burgesia per reclamar la igualtat de drets i oportunitats (drets humans).


Característiques de la música clàssica 

-Ideal de crear música purament bella, sense propòsits concrets, només amb l'objectiu de ser tan simple, equilibrada, objectiva i harmònica com fos possible.

-Música delicada, alegre, elegant i simple.

-Perfecció racional: equilibri en el nombre de compassos, en le frases, en l'estructura (AABB, ABA, ABACA..)

-Retorn a l'estètica dels clàssics (Grècia i Roma), en part pels descobriments arqueològics que hi ha a l'època, com Pompeia i Herculà.

Característiques musicals

 - El ritme és regular
 - La melodia té molta importància. S'estrucutra en frases molt clares.
 -La textura que predomina és l'homofonia i s'abandona el contrapunt i el baix continu (del barroc).
 - S'utilitzen tonalitats fàcils.
Predomina la música instrumental en comptes de la cantada.


Importància de l'estructura

Ja hem dit que l'ideal de bellesa clàssica és la perfecció de l'estructura més que no pas el contingut (el què es vol dir). Això farà que a vegades les peces siguin massa equilibrades i els falti expressivitat..

Escolta el tercer moviment ( el minuet) de La petita serenata nocturna de Mozart.

A       A       B       B
ab   ab        cb     cb





L'estructura SONATA

Una estructura molt comuna que es va fer servir en aquesta època a l'hora de composar música per orquestra, és l'estructura de Sonata:

Secció 1                                         Secció2                                          Secció3
Exposició                                        Desenvolupament                         Reexposició
A+B                                                                                                          A+B


 

Aquesta és la canço Vois sur ton chemin de la pel.lícula Els nois del cor, que aquests dies estem interpretant a classe.

Un tema conegudíssim de l'època del Barroc és el Cànon de Pachelbel. Escolta'l que segur que l'has sentit més d'una vegada:

Fixa't ara amb la versió que, amb molt de sentit de l'humor, ha fet Rob Paravonian del Cànon de Pachelbel:

                                                          EL BARROC

                                                                (1600-1750)

El Barroc és el moviment artístic que va tenir al llarg dels segles XVII i XVIII. En música, es considera que comença amb l'estrena de la primera òpera (1600) i acaba amb la mort de Johann S. Bach (1750).

Fixa't amb les diferències existents en aquestes dues imatges, la primera del Renaixement i la segona del Barroc:

 

 

En la pintura es reflecteix molt clarament la diferència del tractament de l'expressió humana en l'època renaixentista i en l'època barroca. Esbrina quines característiques podem observar en l'una i en l'altra.

L'època barroca

L'art barroc exaltà i donà suport a l'absolutisme reial, és a dir, a la concentració de tots els poders en la figura d'un rei o monarca, i al poder de l'Església.

Moment històric, social i cultural

 Políticament, el poder de les monarquies es va enfortir de tal manera que es creia que el poder del rei tenia un origen diví. Socialment, hi havia tres grups socials o estaments: la noblesa, el clergat i el poble, dels quals la noblesa i el clergat n'eren els més privilegiats.

  Econòmicament, es va imposar el mercantilisme, segons el qual l'estat intentava acumular els metalls preciosos (or, plata, estany, etc.) i emmagatzemar els diners guanyats amb la venda d'aquests metalls en arques reials.

 Científicament, es van continuar els avenços com en l'època de Kepler i Copèrnic. Per exemple, Galileu descobrí la teoria de la gravetat, entre altres, però morí sense formular-la matemàticament; la fòrmula la va trobar Newton.

Característiques de la música barroca

Característiques estètiques

 

 - Tendècia a l'expressionisme, és a dir, a la manifestació de la realitat de forma exagerada.

 - Dramatisme, és a dir, presència dels sentiments dramàtics en l'obra musical mitjançant els elemenst següents:

 - Contrastos entre plans sonors (entre l'orquestra tutti, i un grup de solistes concertino i el solista solo).

 -Contrastos dinàmics

 -Contrastos de tempo

 -Contrastos tímbrics

 - Importància de la força emotiva de la paraula en la música vocal, donant una visió de la música il·lumitada, grandiosa i colossal