El
Renaixement (xv-xvl)
Se’n
diu Renaixement del moviment cultural que va sorgir a Itàlia durant el segle XV
i que es va estendre per tot Europa fins al segle XVI. Durant aquests anys es
va donar un canvi progressiu en la manera de pensar i viure. L’art, com a
manifestació cultural, també va patir modificacions.
El
triomf de la textura polifònica
Segles XI-XIV Segles XV-XVI
·Arquitectura,pintura
i escultura: estil gòtic
·Arquitectura, escultura i pintura: estil Renaixentista
Característiques: esveltesa, brillantor i lluminositat Característiques:equilibri, proporció i
perfecció.
·Música: estil polifònic
·Música: estil polifònic amb textura contrapuntística Característiques:
visió vertical de la música. o amb textura homofònica.
·Escolta la peça renaixentista d’Adriano Banchieri Contrappunto bestiale alla mente i fixa’t en les seves textures. Sabries
dir quin fragment manté la independència de veus (contrapuntística) i quina
tracta les veus més verticalment, donant una unitat a la peça?
Adriano Banchieri - Nola Fide (Contrapunto Bestiale Alla Mente) (T. Durst)
L’època
renaixentista
Els artistes de l’època renaixentista consideraven que
els valors medievals estaven caducats i buscaven un model social i cultural
diferent. Aquest model el van trobar en els ideals clàssics (els de l’antiga
Grècia i Roma), que van voler fer renéixer. D’aquí que aquesta etapa històrica
s’anomeni Renaixement.
Moment
històric, social i cultural
Políticament és
el moment del desenvolupament de les grans monarquies europees. Socialment, acabava de néixer una
burgesia incipient a les ciutats que preferia els plaers mundans i les
riqueses.
Des del punt de vista cultural i artístic, van destacar artistes i pensadors innovadors.
Els nous centres de producció artística eren els cercles artístics i les camerate, que eren unes acadèmies
protegides pels nobles, els quals en van esdevenir grans mecenes (protectors)
de les arts, i s’envoltaren d’artistes considerats genis (com ara Leonardo da
Vinci).
David. Miquel Àngel |
Va ser una època de grans descobriments geogràfics (com
ara el d’Amèrica per Colom el 1492), científics (el del sistema solar per
Kepler i el de la rotació i translació de la terra per Copèrnic)i de grans
invents ( la imprempta per Gutenberg el 1455) que van afavorir el
desenvolupament econòmic i cultural i van fer del Renaixement uns etapa
culturalment molt rica. Ideològicament durant el Renaixement serà l’ésser humà
el centre d’interès(antropocentrisme). Per aquest motiu aquest moviment rep el
nom d’Humanisme.
Característiques
de la música renaixentista
La música del Renaixement, busca la naturalitat i la
proporció en les parts d’una obra( herència de Grècia i Roma). Aquests eren els
ideals de bellesa del moment.
Les característiques musicals són:
· .
Importància del ritme. En la música
instrumental, està al servei de la dansa. I en la música cantada, la música
està al servei del ritme del text.
· .
Importància de la textura polifònica.
Distingirem entre polifonies contrapuntístiques i polifonies homofòniques (
acords)
· .
Predomini de la tonalitat modal
· .
Naixement de la música instrumental
pròpiament dita (independent del text).
Textures
del Renaixement
Durant el renaixement els compositors seguien dos tipus
de polifonia i de llenguatge amb lleis diferents: el contrapunt i l’homofonia.
Les peces d’aquesta època combinen les dues textures. Al començament dominava
el contrapunt, però al final d’aquesta època es tendia cada vegada més a
l’homofonia.
(Escoltarem
la peça Contrappunto bestial alla mente.
Fixa’t en les seves textures.)
El contrapunt
“la textura del contrapunt és l’art de sobreposar dues o
més melodies amb l’objectiu que evolucionin independentment o responent-se i
imitant-se entre si, com si es perseguissin contínuament. Continua sent un
visió horitzontal de la música”
En el contrapunt totes les veus tenen la mateixa
importància.
L’Homofonia
“La textura homofònica és l’art de crear, a partir d’una
melodia, altres veus que evolucionin simultàniament al mateix ritme. Així neix
la visió vertical de la música i la música tonal”.
Mentre els compositors utilitzaven el contrapunt es van
adonar que quan les veus evolucionaven formaven verticalment efectes sonors que
podien sonar bé o no. El resultat va ser l’aparició dels acords en la textura
homofònica. En l’homofonia hi ha una veu principal i d’altres secundàries. És
la visió vertical de la música.
Tipus de textura contrapuntística
1.
L’Eco
És la imitació idèntica d’un
fragment musical interpretat per una veu o més veus.